EL VALOR COMUNITARI DE NOU BARRIS VS. LA SMART CITY DE TRIAS

Qui sigui veí o veina de Nou Barris és concient, des de la seva arribada al nostre territori, que la Barcelona cosmopòlita, turísitca i últimament abocada a ser un referent de les noves tecnologies aplicades a la gestió de la ciutat (smart city) no té res a veure amb la realitat que viu dia a dia. Paradoxalment estem acostumades a ser la primera de la classe en desigualtats socials i a estar en la cua en nivell de renda. Diuen que és una realitat perenne de tota ciutat on les perifèries estem abocades de forma endèmica a experimentar aquestes desigualtats.

 

Des dels anys noranta del segle passat el govern d’esquerres, on ICV-EUiA va dirigir àrees com Serveis Socials, Medi Ambient i el Patronat de la Vivenda, vam realitzar un gran esforç en inversions per dignificar urbanisticament el nostre territori, ampliar la borsa d’habitatges socials  i implementar importants polítiques socials que ajudesin a retallar les desigualtats existents. L’èxit d’aquesta feina no hagués sigut possible sense la complicitat amb les entitats i AVV de Nou Barris.

Encetavem un nou segle amb l’experança de dignificar la paraula perifèria mitjançant una Barcelona on les diferències cada vegada s’anaven retallant. Però el nostre somni es va truncar i les retallades van cambiar de bàndol per converti-se en una arma contra la classe treballadora. Aquests 3 anys del govern CiU, del mal afortunat anomentat alcalde de les persones, s’ha converitt en una malson pels veïns i veïnes del nostre territori.

I com ha respòs la ciutadania de Nou Barris davant la mala praxi i ineficiència del govern Rognoni?  Incrementant els esforços comunitaris, la solidaritat entre el veinat i manifestant el seu cabreix que ja era i continua sent l’ADN de les noubarrienses. I a nivell institucional ICV-EUiA, plenari darrera plenari, continuarem sent la corretja transmissora de les demandes socials per aconseguir finalment al 2015 retornant-li els seus DRETS i la seva DIGNITAT.

 

ICV-EUIA A NOU BARRIS: 8 DE NOVEMBRE. LLUITEM CONTRA L'ATUR. CC ZONA NORD...

ICV-EUIA A NOU BARRIS: 8 DE NOVEMBRE. LLUITEM CONTRA L'ATUR. CC ZONA NORD...: Lluitem contra l’atur: Ocupació de qualitat, estable i amb salaris dignes. Intervindran: Núria Lozano (ICV-EUiA). Convidat/da social: Jo...

Del govern a l'oposició

Demà 25 de juliol es constitueix el nou Consell Plenari de Nou Barris i com no, d'un nou govern, el de CiU amb absoluta minòria (4 consellers), acompanyat per un PP (5 consellers) que tindrà la vicepresidència del districte i un PSC (PSOE) que amb 8 consellers (2 menys que la anterior legislatura) presidirà el Consell Plenari amb la figura de l'anterior regidora. Malauradament ERC deixa de tenir representació, i l'amic Roman ja no el tindré com a company de taula. 


I nosaltres? Els nostres bons resultats ens recompensa amb l'obtenció d'un nou conseller, després d'anys en plena solitud tindrem com a company de travesia al Pere Fernández. Només espero que durant els propers 4 anys sintonitzem  i multipliquem la nostra veu als veïns i veïnes de Nou Barris.


Tindrem un nou paper a l'oposició però no menys ilusionant; la majoria d'esquerra haurà de fer sentir la seva veu; només espero que el PSC estigui a l'alçada de les nostres propostes d'esquerres i socials per intentar parar  l'allau de retallades neoliberals que el govern convergent està fent per minvar les ilusions de prosperitat dels nostres veïns i veïnes.


Ens acompanyeu en aquesta nova travesia?

NOUS AIRES SOCIALS PER A TEMPS DE DESCONCERT

Demà dimarts 7 de juny celebrem l'últim plenari d'aquesta legislatura i serà un dia d'acomiadaments, companys i companyes de la resta de grups deixaran el seu seient per a noves cares o simplement perquè l'han perdut. 

És el cas de la que ha sigut regidora del PSC en aquests últims 4 anys, d'una forma  o altra es va estrenar quasi a la mateixa època que jo, i des de la meva modesta opinió no va començar gens malament la legislatura. Semblava que nous aires de renovació i formes de fer de la cúpula del PSC (PSOE) de Nou Barris podria encaminar a millorar les relacions amb el seu company de viatge (ICV-EUiA), però el temps malauradament ha demostrat que les meves primeres impresions es van anar esborrant. 

Ara que ens trobem en una època on, d'una vegada per totes, la societat civil es comença a revelar pel sistema existent (inclosos els partits polítics) on les grans decisions les acaben decidir petits grups de poder, s'aixeca la veu del poble a través de nombrosos moviments que reivindiquen la veu del col.lectiu per sobre dels interesos d'uns pocs. 

Pot semblar extrany però faré un paral.lelisme amb el que ha sigut el govern socialista al districte de Nou Barris, per alguns pot semblar tirar-me pedres sobre la meva pròpia teulada, però ho escric molt clar "socialista" i amb majoria absoluta a Nou Barris. ICV-EUiA només hem sigut un company de viatge secundari perquè l'acord a nivell de ciutat així ho marcava. 

Durant anys hem tingut que contemplar un govern socialsita prepotent i ens alguns moments autoritari en certs temes que xocaven amb els propis interesos de la col.lectivitat. Hem sigut testimonis d'accions que trencaven amb l'honestitat, moralitat  i ètica que s'ha de fer en l'acció de governar. 

Posar al mateix nivell d'importància les propostes de col.lectius organitzats i les demandes d'interés individual; controlar els barris de la Zona Nord sota la figura d'un "comisari polític" que enturviava les relacions entre les pròpies entitats; donar una imatge de superioritat i prepotència; voler posar-se medalles en reivindicacions col.lectives sota falses alternatives per tapar una falta de voluntat política real; supeditar-se a grups de presió com Telefònica;....

BENVINGUDA SIGUI L'OPOSICIÓ SI SOM CAPAÇOS ENTRE TOTS I TOTES DE RESITUAR LA POLÍTICA AL SEU LLOC D'HONESTITAT I DE CONFIANÇA SOCIAL ON LA DEMOCRÀCIA (PODER DEL POBLE) SIGUI REAL

JAPÓ VS. LIBAN

Avui començo de nou a escriure al meu blog i la veritat hi ha tantes coses per comentar que costa determinar quina és prioritària, però el que si tinc clar es que aquesta segona dècada del nou segle em fa recordar molt a la del segle passat, crisi financera, guerres, catàstrofes naturals, revoltes... però aquesta vegada la població té la informació de primera mà. 

Les noves tecnologies ens permet conèixer al moment el que està passant però encara estem sotmesos al secretisme dels governs de les veritables conseqüències d'aquests fets i de les seves accions. Sembla vergonyós que es prioritzi accions armades per sobre d'accions humanitàries, encara estic esperant que els governs occidentals ofereixin una ajuda més directa al Japó. Els efectes d'una possible catastòfre nuclear a les centrals de Fukushima tindrà conseqüències mundials i l'OTAN a l'hora està intentant esmenar el gran error d'haver donat recolzament a un dictador com en Gaddafi i el més sorprenent es que hagin trigat tant en actuar.

Aquesta tarda he vist una entrevista a un libanès resident a BCN on comentava que des del primer dia les revoltes l'exercit libanès havia bombardejat les ciutats que s'havien aixecat contra el dictador i es calculava que podria haver més de 6.000 morts sense contar el desapareguts.

Un cop més la reacció internacional ha arribat tard i temo molt que al Japó passarà al mateix.

LAS PALABRAS SE LAS LLEVA EL VIENTO IGUAL QUE LAS PROMESAS ELECTORALES

Durante la pasada campaña de las elecciones catalanas, del 1 de noviembre, muchos partidos del arco parlamentario de la izquierda se llenaron la boca de la necesidad de conseguir la paridad en el Parlament así como en los cargos institucionales. Hasta uno de ellos, ICV, se presentó con la lista electoral de la cicunscripción de Barcelona cumpliendo dicha paridad.

Como miembro de dicho partido me siento defraudada y decepcionada pues dicha paridad no se ha cumplido a la hora de formar el nuevo gobierno de l'Entesa. No podemos llenarnos la boca de de manifestar que somos un partido de tres colores: rojo (socialista), verde (ecologista) y violeta (feminista) cuando uno de ellos se ha difuminado por el camino....

És verdad que nuestra afiliacion femenina llega escasamente al 31%, pero sabemos la dificultad de las mujeres en participar en la política activa, si además observamos que se nos descrimina a la hora de acceder a los puestos de decisión con que ganas se planteará el colectivo femenino en participar en política.

Seamos más coherentes con nuestros ideales y no creamos falsas expectativas porque de estas últimas ya vamos bien servidos.