01/11/2012
Joan Herrera proposa un Acord nacional per l'exercici del dret a decidir per la propera legislatura
El cap de llista ecosocialista presenta el programa de Fet nacional que incorpora que la consulta es faci en el marc dels pròxims 4 anys "amb el màxim d'unitat i consens"
El candidat d'ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, ha explicat avui les propostes programàtiques en matèria de fet nacional en una roda de premsa a l'agència EFE i ha avançat que proposarà un "Acord Nacional per l'exercici del dret a decidir" per la propera legislatura. "Ha de ser el més ampli possible i volem que compti amb la participació del màxim nombre de partits polítics, agents socials i entitats representatives del país per tal que la ciutadania pugui expressar a través d'un referèndum o consulta la seva voluntat sobre el futur del país", ha manifestat Herrera que vol "respecte pel pluralisme i per una majoria social àmplia, carregar-nos de raó utilitzant tots els mecanismes jurídics i polítics per l'exercici del dret a decidir" i, finalment, que segueixi un procés deliberatiu amb el conjunt de la societat catalana per decidir les diferents opcions que es puguin plantejar.
"Necessitem la suma de diferents voluntats per aquells que no acceptem manteniment status quo amb l'estat", ha remarcat el cap de llista ecosocialista que també ha situat la importància d'acordar la participació i la majoria necessària, la negociació amb l'Estat i, si és el cas amb la UE per establir les condicions i els procediments necessaris per l'exercici del dret a decidir com el caràcter vinculant de la consulta, la pregunta a realitzar així com garantir la cohesió social perquè "el projecte nacional ha de ser socialment inclusiu". "Hem de veure com podem caminar junts cap a un canvi de model i això vol dir el dret a decidir", ha assegurat Herrera que també ha fet una crida a les forces d'esquerres d'arreu de l'estat a assumir com a propi el dret a decidir igual que els sindicats assumeixen el dret a decidir sobre les polítiques de retallades tant a Catalunya com arreu de l'estat.
En aquest sentit, el número 1 de la llista d'ICV-EUiA ha dit que en paral·lel a l'acord nacional pel dret a decidir cal un Pacte de sobiranies amb l'Estat perquè la via federal, que podria resoldre l'articulació de l'Estat, passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, el dret a decidir i de la singularitat de Catalunya en competències, finançament i identitat nacional. "Un nou pacte constitucional establert a partir de la negociació bilateral des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions", ha dit Herrera perquè "si una àmplia majoria reclama el dret a decidir, la legalitat s'ha d'adaptar a això".
"Cal veure si és possible un nou escenari de reforma profunda amb el reconeixement de Catalunya com a subjecte de sobirania, i la realitat plurilingüística de l'estat", ha dit Herrera que ha explicat que per aconseguir-ho el programa també inclou "una taula de negociació bilateral amb l'Estat formada per una representació proporcional de les forces polítiques al Parlament i al Congrés.
Mentrestant no es pugui materialitzar l'acord nacional pel dret a decidir ni el pacte entre sobiranies, Herrera ha remarcat la importància de defensar l'autogovern que va quedar malmès després de la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 mitjançant un pacte en defensa de l'autogovernamb tots els grups parlamentaris per establir una estratègia compartida i un pla de desplegament de l'Estatut. Aquest pla, ha dit, tindria dos grans objectius: acordar les mesures que jurídicament i políticament es poden posar en marxa per restablir les parts que la STC va anul·lar o reinterpretar restrictivament i acordar el llistat de projectes de llei que han de desplegar l'Estatut am un calendari concret per presentar al Parlament.
