Avui començo de nou a escriure al meu blog i la veritat hi ha tantes coses per comentar que costa determinar quina és prioritària, però el que si tinc clar es que aquesta segona dècada del nou segle em fa recordar molt a la del segle passat, crisi financera, guerres, catàstrofes naturals, revoltes... però aquesta vegada la població té la informació de primera mà.
Les noves tecnologies ens permet conèixer al moment el que està passant però encara estem sotmesos al secretisme dels governs de les veritables conseqüències d'aquests fets i de les seves accions. Sembla vergonyós que es prioritzi accions armades per sobre d'accions humanitàries, encara estic esperant que els governs occidentals ofereixin una ajuda més directa al Japó. Els efectes d'una possible catastòfre nuclear a les centrals de Fukushima tindrà conseqüències mundials i l'OTAN a l'hora està intentant esmenar el gran error d'haver donat recolzament a un dictador com en Gaddafi i el més sorprenent es que hagin trigat tant en actuar.
Aquesta tarda he vist una entrevista a un libanès resident a BCN on comentava que des del primer dia les revoltes l'exercit libanès havia bombardejat les ciutats que s'havien aixecat contra el dictador i es calculava que podria haver més de 6.000 morts sense contar el desapareguts.
Un cop més la reacció internacional ha arribat tard i temo molt que al Japó passarà al mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada